El significat perdut de dieta

El concepte que tenim actualment de la paraula dieta és equivocat

Tantes dècades de fracàs estrepitós intentant abordar l’estigma del pes corporal i la imatge, demonitzant aliments saludables, desplaçant el menjar deliciós i nutritiu i oferint remeis miraculosos, sempre amb la premissa que per lluir s’ha de patir, han donat com a resultat una percepció del terme dieta que competeix amb el mateix infern.
Avui dia, el concepte popular de posar-se a dieta o posar-se a règim és sinònim de restricció i duríssima disciplina militar. Un complet contrasentit que acaba afectant la resta d’aspectes de la vida d’una persona i l’acaba sotmetent a l’obsessió, a la persecució infinita d’un físic ideal i a la mala relació amb el menjar.

Una pila d’aliments s’han erigit com a productes dietètics o de règim, com el formatge light, l’embotit light, els refrescs light, les galetes light… I una altra pila han estat llançats per la finestra de la casa grecoromana amb vistes a la mediterrània, com l’oli d’oliva, la fruita seca (la natural, la de debó), les olives o el pa (l’integral, el de debó).

I portem amb aquesta dèria des dels anys 90, però el sobrepès i les malalties cardiovasculars han continuat incrementant. Què ens passa? Per explicar els motius caldria entrar a parlar de la transició nutricional, de la globalització, de la influència occidental, de l’ofec sistemàtic a la pagesia i la ramaderia i d’altres aspectes geopolítics dels quals no en sóc expert, però que, sense cap mena de dubte, donaríen per uns quants articles de blog. Però, anem a pams.

A l’Antiga Grècia, la dieta era un concepte molt més ampli i elevat del que conservem en l’actualitat. La dieta original o /diaita/ era un estil de vida que englobava la salut des del punt de vista més integral, que partia del benestar físic i mental, mitjançant una alimentació saludable, la pràctica del treball físic, l’autogovern i el servei al proïsme i a la comunitat.

La idea era cuidar d’un mateix para servir millor a la comunitat

Podríem dir que les persones que seguien una dieta encarnaven uns valors i una filosofia de vida, que treballava les seves habilitats i febleses per a convertir-los en cuidadans rectes, servils i funcionals en l’antic país de les Polis. Simplement buscaven la virtut i ser millors éssers humans amb els seus paisans, al mateix temps que cuidaven de si mateixos. La idea era cuidar d’un mateix per a servir millor a la comunitat.

La humanitat ha avançat moltíssim durant aquests mil·lennis, però sembla ser que, amb la irrupció de diferents influències, començant per les religioses, passant per les polítiques i econòmiques i acabant per les sociològiques i culturals, hem acabat en una societat occidental que jutja el valor de les persones per l’aparença física i oblida el que hi ha dins. Vivim amb relativa plenitud de drets i llibertats individuals però ens desvivim per la cultura de l’aparença i l’espectacle, en detriment de la cultura del desenvolupament personal i intel·lectual. Per això triomfa més un programa de telerealitat o un tiktoker que els avenços de recerques contra el càncer o el canvi climàtic.

Per descomptat, viure en una societat que fa prevaldre l’aparença per sobre de la intel·ligència o les habilitats interpersonals pot tenir conseqüències en persones que senten inseguretat envers el seu aspecte físic. La por contínua a la interacció social, a l’escrutini públic o la cerca constant de validació externa de la pròpia imatge són factors de risc en el desenvolupament de trastorns d’ansietat i de conducta alimentària (1, 2, 3). Atès que és tasca gairebé impossible canviar en poc temps la percepció de tota una societat, és més necessari que mai adquirir aprenentatges cognitius i conductuals que treballin l’autoimatge des de l’acceptació i l’amor pel propi cos, sempre amb el suport de professionals de la psicologia, que no deixa de ser l’equivalent modern de desenvolupar una mentalitat proactiva per escapar de la cultura de dieta i entrar en la cultura de la salut.

Hem d’abandonar la cultura de dieta i adoptar la cultura de la salut

A més, la visió popular moderna de la dieta descuida que hi ha tot un espectre d’hàbits de salut que són igual d’importants, o fins i tot més, que la pròpia alimentació, com el descans, l’activitat física, l’entrenament i la gestió de l’estrès, lligada íntimament a la salut mental que acabem d’esmentar. Aquests hàbits són pedres angulars per tenir una salut de ferro, i seguir una dieta massa estricta durant força temps pot alterar significativament l’acompliment en aquests factors. Simplement amb uns quants consells de cadascun d’aquests hàbits bàsics podem assegurar una reducció significativa del risc de patir malalties cròniques no transmissibles i una millora de les capacitats físiques i de l’estat d’ànim. 

… un no escull les cartes que té, sinó la manera com les juga

Fer suficient activitat física a la setmana, dormis bé a les nits i saber desconnectar, a més de tenir sempre present una alimentació equilibrada ens ajuden a afrontar la pèrdua de capacitat funcional que patim amb els anys. En comptes de tenir una gran davallada a partir dels 50 anys, la podem ajornar fins als 80 o més anys, fent que el temps viscut fins la fi dels nostres dies sigui ple i sense grans limitacions.

La nostra genètica ens ve imposada i és qui carrega l’arma, però els nostres hàbits són els que s’encarreguen de disparar la pistola. Dit d’una altra manera, com en una partida de pòker, un no escull les cartes que té, sinó la manera com les juga.

Referències